Mycena atropapillata Kühner et Maire	Derivat del grec mýke = bolet. Del llatí ater, atra, atrum = negre, i papillata = amb un mugró o papil·la.		Làmina núm. 937
Fotografia feta per Jordi Vila, en un erm vora Castelldans (Garrigues), alt. 360 m, el 15 de desembre de 1998, sobre restes lignificades, en descomposició d’Artemisia herba-alba. Herbari: JVG 981215-1.
Textos: Jordi Vila
Píleu de fins a 15 mm de diàmetre, cònic o cònico-convex, generalment amb una papil·la evident. Superfície estriada, higròfana, de color bru molt fosc quan està hidratada; empal·lideix a mida que s’asseca, sobretot vers el marge, ja que la zona de la papil·la acostuma a conservar el color fosc. Làmines d’adnates a subdecurrents, no molt denses, de color blanc, tot i que, en envellir, es tornen una mica grises. Aresta del mateix color, sencera. Esporada blanca. Estípit cilíndric, sovint amb la base una mica engruixida, de 10-25 x 1-3 mm, lleugerament translúcid, de color blanquinós, a vegades amb algun reflex ocraci, glabre vers l’àpex, densament estrigós a la base. Carn molt prima, inodora. Espores el·lipsoïdals, llises, hialines, de 8,5-10,5 x 5-6,5 µm, no amiloides. Basidis tetraspòrics, claviformes. Queilocistidis de forma variable, de cilíndrics a sinuosos o claviformes, no diverticulats. Pleurocistidis no observats. Cutícula d’estructura filamentosa, amb hifes llargues i estretes, que presenten divertícles curts. Fructifica sobre fusta en descomposició d’Artemisia herba-alba, tot i que sovint sembla aparentment terrícola, quan la fusta està enterrada; en llocs secs, assolellats, semiesteparis, a finals de la tardor o principis de l’hivern. És una espècie poc freqüent, que creix en les mateixes àrees que Ramicola iberica (G.Moreno et Esteve-Rav.) Bon o Hohenbuehelia ilerdensis Courtec., Vila et Rocabruna.		Píleo de hasta 15 mm de diámetro, cónico o cónico-convexo, generalmente con una papila evidente. Superficie estriada, higrófana, de color pardo muy oscuro cuando está hidratada, que palidece al secarse, sobre todo hacia el margen, ya que la zona de la papila acostumbra a mantener el color oscuro. Láminas de adnatas a subdecurrentes, no muy densas, de color blanco, aunque al envejecer se vuelven un poco grises. Arista concolor, entera. Esporada blanca. Estípite cilíndrico, a menudo con la base un poco engrosada, de 10-25 x 1-3 mm, ligeramente translúcido, de color blanquecino, a veces con reflejos ocráceos, glabro en el ápice, densamente estrigoso en la base. Carne muy delgada, inodora. Esporas elipsoidales, lisas, hialinas, de 8,5-10,5 x 5-6,5 µm, no amiloides. Basidios tetraspóricos, claviformes. Queilocistidios de forma variable, de cilíndricos a sinuosos o claviformes, no diverticulados. Pleurocistidios no observados. Cutícula de estructura filamentosa, con hifas largas y delgadas, que presentan divertículos cortos. Fructifica sobre madera en descomposición de Artemisia herba-alba, aunque, a menudo, parece terrícola, debido a que la madera está enterrada; en lugares secos, soleados, semiesteparios, a finales de otoño o principios de invierno. Es una especie poco abundante, que crece en las mismas áreas en que lo hace Ramicola iberica (G.Moreno et Esteve-Rav.) Bon o Hohenbuehelia ilerdensis Courtec., Vila et Rocabruna.